Horas  5 horas 32 minutos

Coordenadas 990

Uploaded 27 de Abril de 2019

Recorded Abril 2019

-
-
145 m
42 m
0
4,5
8,9
17,84 km

Visualizado 91 vezes, baixado 4 vezes

próximo a La Florida, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a l'Estació de Santa Perpètua de Mogoda la Florida de la R3, fem camí per aquesta Plana central del Vallès, tot esquivant la densa xarxa de grans vials , i espais urbanitzats, cercant els espais rurals i amb menys transformació del seu planejament, passem per Gallecs i fins a Palau Solità i Plegamans per espais oberts i amb vistes esplendides de l'entorn, fem el retorn a Santa Perpètua per la Ronda Verda de l'entorn de la Riera de Caldes, visitant finalment el nucli antic de Santa Perpètua a l'entorn de l'Església Parroquial i acabant de nou a l'Estació.

Llocs a destacar del Recorregut

Estació de Sta Perpètua de Mogoda la Florida
Santa Perpètua de Mogoda és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada al barri de la Florida de Santa Perpètua de Mogoda a la comarca del Vallès Occidental. L'estació es troba a la línia Barcelona-Ripoll per on circulen trens de la línia R3 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.
Aquesta estació de l'antiga línia de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses (actualment el tram Ripoll - Sant Joan és una via verda) va entrar en servei l'any 1896 quan es va obrir un nou ramal per evitar pagar un cànon a MZA per utilitzar la línia de Girona, des de Granollers Centre, per arribar a Barcelona. Aquest nou ramal de Sant Martí de Provençals a Llerona finalment només es va construir fins a Montcada on enllaça amb la línia de Manresa.
L'any 2016 va registrar l'entrada de 147.000 passatgers.

Espai Natural de Gallecs
Gallecs és un relicte dels antics paisatges característics de la plana del Vallès, al bell mig d'una àrea fortament transformada i densament poblada. Els elements estructurats primaris de Gallecs són els tres cursos superficials d'aigua principals: les rieres de Caldes, de Gallecs i de Parets, que travessen un paisatge que comprèn extensions predominantment agrícoles. El sector occidental és una plana agrícola de relleu suau i ondulat, pràcticament desforestada i ocupada per conreus de secà, on es concentren els valors faunístics, amb presència d'espècies d'ocells pròpies d'ambients esteparis i oberts. El sector oriental és un mosaic de conreus amb algunes bosquines i erms. En algunes zones el relleu es presenta més accidentat, amb potencial faunístic i de recuperació paisatgística.

Amenaça, lluita ecologista i protecció
L'any 1968 el Pla director de l'àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d'una gran ciutat per a uns 130.000 habitants en aquesta zona.

Els moviments ecologistes i veïnals van reclamar que l'àrea es protegís com a zona natural i agrícola engegant-se el 1977 un moviment en el qual les ocupacions de masies abandonades van jugar un paper important. Els ecologistes organitzats en la Comissió per la defensa de Gallecs buscaven que hi hagués gent conscienciada vivint al territori. L'any 1978 una manifestació de 8000 persones formada per diverses columnes procedents de les poblacions veïnes es va manifestar a Gallecs. A principis dels 80 més de cent persones ocupaven cases a Gallecs.

L'any 1981 es va firmar un conveni entre l'Ajuntament de Mollet del Vallès i la Generalitat de Catalunya que va posar fi definitivament al projecte urbanístic de creació d'una nova ciutat. Actualment és un espai agrícola i de lleure de gran valor, ja que està envoltat de zones urbanes i de polígons industrials.

L'any 1992 es va crear el grup ecologista Cànem, a partir del que havia estat el Comitè Antinuclear, i va revifar la lluita per la protecció de l'espai amb la creació de la Comissió per un Gallecs Verd.

L'Espai Natural Protegit dels Gallecs va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprovava el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) el 1987 i com a LIC el 1997; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l'Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya.

La seva gestió es du a terme mitjançant el Consorci del Parc de l'Espai d'Interès Natural de Gallecs. Es va constituir l'any 2006 amb l'objectiu de garantir la protecció i la millora dels valors ecològics, paisatgístics, agrícoles, forestals i productius del seu àmbit. Els membres són la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Palau-solità i Plegamans, Montcada i Reixac, Lliça de Vall, Parets del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda

Santa Maria de Gallecs
És un edifici romànic tardà del segle XII, i que posteriorment ha estat renovat al segle XIV. Presenta vestigis d'una anterior edificació pre-romànica. Està construïda amb planta de creu llatina i una sola nau. L'absis es quadrat i orientat a llevant. Al mig de l'absis es pot veure una finestra de mig punt i doble esqueixada, bastant elevada. El transsepte te dos braços curts que s'obren a la nau, lleugerament apuntada, mitjançant arcs torals de pedra que queden tallats per l'arc triomfal. Al extrems de cada braç hi ha una finestra de doble esqueixada.
Posteriorment, ja que el tipus d'edificació així es veu, s'afegí la sagristia al costat nord. Sobre l'arc triomfal s'alça el campanar de cadireta amb dos ulls, que va ser restaurat els anys 1967/68.

Al temple, que encara fa cult en mode de sufragània de Sant Vicenç de Mollet hi ha una imatge de Santa Maria policromada i un sagrari, també policromat.

Dels murs destaca la pedra vermellosa, posada de forma regular. Les pedres, no gairebé tallades eren del conglomerat i gres i pedra calcària. També es van afegir granodiorita, conglomerat i travertí. La porta d'accés, situada al mur oest és de construcció més moderna, per fora presenta una obertura amb remat rodò, mentre que interiorment és més alt i apuntat. La porta original es trobava al mur de migdia, en l'arc en que s'allotja actualment una pica baptismal de pedra, procedent d'una masia propera.

A l'interior de l'esglèsia hi havia cinc altars, un cor construit de fusta al qual s'accedia per una escala de fusta a tocar del mur nord. Hi tenia un harmònium i un "rotllo". una pedra rodona amb campanetes que es feia girar.

L'esglèsia estava pintada interiorment, i durant la guerra mundial, una pintora exilada que va recalar amb el seu marit a Gallecs, a Can Jornet i a Can Magre, va fer a l'àbsis de l'església unes pintures murals que ocupaven tot el seu interior i l'arc triomfal. Es deia Andrée Gavens-Chevrillon.

Durant la rehabilitació que va tenir lloc entre els anys 1965 i 1969 es van trobar restes de fragments de diferents paviments que ha tingut el temple. En el presbiteri es van trobar restes de paviment paleocristià dels segles V o VI. Al costat dret de la porta es troben restes de paviment datats entre els segles VI i VII. Finalment en el presbiteri i en alguns punts propers al mur nord es poden contemplar fragments d'època medieval (segles XIII i XIV).

Aquesta profunda rehabilitació va canviar molt la fesomia de l'església, ja que es va treure l'afegit de la façana oest ondulat per un remat recte paral·lel a la teulada, es va treure la rectoria, que estava afegida al transsepte sud, es van treure els nínxols que tenia l'esglèsia a davant de la porta per deixar-los a nivell de terra en lloc protegit al pas. Però la més significativa va ser treure el campanar fet al segle XVIII i deixar una espadanya amb dos ulls.

Riera de Caldes
La riera de Caldes, també anomenada riera de les Elies en el seu curs alt, és un curs d'aigua vallesà afluent per la dreta del Besòs. Neix vora Gallifa, al peu dels cingles de Sant Sadurní, per la confluència de les rieres de la Roca i de Gallifa. Després de travessar l'estret de les Elies entra a la plana del Vallès i passa per les poblacions de Caldes de Montbui, Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i finalment desemboca al Besòs entre Mollet i la Llagosta després d'haver recorregut prop de 22 quilòmetres. Té una conca hidrogràfica de 111 km2 i un cabal mitjà de 0,25 m3/s al seu pas per la Florida.

Ha estat subjecte de restauració ambiental durant els anys 2008-2012, sent actualment un espai natural d’interès ambiental i social en vies de recuperació.

Cal destacar la participació ciutadana en iniciatives diverses com, per exemple, el Projecte Rius. L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans hi ha realitzat treballs d’eliminació de plantes invasores, com la canya americana i la cortadèria, mirant de facilitar a la vegada la proliferació del canyís i dels joncs autòctons.[3] A la vegada és membre de la Xarxa de Custòdia del Territori i intenta establir acords de custòdia del territori per a poder garantir la participació de les iniciatives privades en aquest projecte de recuperació, anomenat Projecte Riera Viva.

Pel que fa a l’avifauna, s’hi ha pogut veure l’ànec collverd, el bernat pescaire, el blauet, el martinet, la polla d’aigua i l’esplugabous. També va millorant lentament la vegetació de ribera formant petits hàbitats per als amfibis i refugi per a les aus

Santa Perpètua de Mogoda
Santa Perpètua de Mogoda és un municipi de la comarca del Vallès Occidental.
Està situat en una plana travessada per la riera de Caldes, prop de la seva desembocadura al riu Besòs. Està a 17 km de Barcelona i a 7 km de Sabadell.
El topònim prové de l'església de Santa Perpètua situada al lloc de Mogoda, que podria ser un antropònim germànic o de l'àrab al-muqata, «les parcel·les»
L'actual terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda és el resultat de la unió dels pobles de Santa Maria l'Antiga i Santa Perpètua de Mogoda l'any 1847, fruit de la reordenació administrativa impulsada per l'administració central de l'Estat que va agregar aquells pobles de poca població als seus veïns més grans.

Tant a Santa Perpètua com a Santa Maria l'antiga es conserven importants restes de viles romanes.

A sobre de les pedres i la cultura romana va construir-se al llarg dels segles X-XII la Santa Perpètua medieval, el nucli de la qual és l'actual barriada de Mogoda, als peus de la riera de Caldes. Allà s'aixecà el castell de Mogoda.

Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda és una església romànica de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església de Santa Perpètua de la Moguda és al centre del nucli antic de la població a la qual dóna nom. Es troba en un indret elevat i amb construccions adossades al costat nord i a la capçalera. Originalment l'edifici era d'una sola nau amb capçalera d'absis semicircular, que va ser substituïda per l'actual trilobulada. Actualment consta de tres naus.

Les cobertes són de volta apuntada a la nau central i de volta de canó a la nord mentre que la de migdia, té una volta moderna. En el parament conserva trams de decoració de tipus llombard. La façana, amb un porxo d'accés producte d'una reforma, té la porta d'accés d'arc de mig punt, un ull de bou centrat i un campanar d'espadanya superior, amb dues obertures d'arc de mig punt. El campanar vuitavat que s'alça sobre la nau té obertures d'arc ogival.

Informació de Viquipèdia.
Waypoint

Centre Emissor de Telecomunicacions Del Nord-Est

Waypoint

Pont sobre la riera

Waypoint

Parc de la Riera de Caldes

Waypoint

Parc de la Torre del Rector

Waypoint

Parc de L'Hostal Del Fum

Waypoint

Trenet de Palau

Waypoint

Estació i Equipaments del Tren de Palau

Waypoint

Dipòsit gran del Parc

Waypoint

Antena de Comunicacions

Waypoint

Masies de Gallecs

Waypoint

Església de Santa María de Gallecs

Waypoint

Polígon Industrial Torre Del Rector

Waypoint

Cim Vallès Distribuidor

Waypoint

Creuar C-59 amb semàfor

Waypoint

Deixem carretera escales

Waypoint

Església de Santa Perpètua

Waypoint

Estació Sta Perpètua de Mogoda La Florida

Waypoint

Monument a la Cultura

Waypoint

Parc Central

Waypoint

Parc urbà i Font dels Avis

Waypoint

Passeig de Plataners

Waypoint

Pont peatonal sobre l'AP-7

Waypoint

Pont sobre la Riera de Caldes

Waypoint

Riera de Caldes

Comentários

    You can or this trail