Coordenadas 1953

Uploaded 25 de Julho de 2019

Recorded Julho 2019

-
-
2.687 m
1.586 m
0
3,2
6,3
12,63 km

Visualizado 6 vezes, baixado 1 vezes

próximo a Setcases, Catalunya (España)

Ascensió d’estiu al cim de les Borregues (Pastuira en alguns mapes antics), tot remuntant la Coma de l’Orri des de la carretera que va de Setcases a Vallter, al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Parlant en termes de senderisme no comporta grans dificultats, però és una excursió una mica llarga i amb un desnivell important de més de 1100 m. En condicions meteorològiques normals, però, no revesteix problemes d’orientació ni hi ha passos complicats, i a més disposarem de diversos punts on proveir-nos d’aigua o refrescar-nos si la calor apreta. Per tant li assignem un nivell moderat (difícil si no s’està acostumat a aquests desnivells). La Coma de l’Orri és una vall molt més solitària que la seva veïna d’Ulldeter, però té el hàndicap que parteix d’una cota més baixa (menys de 1600 m) i que cal salvar un desnivell de 900 m només per assolir el coll de la Coma de l’Orri. Si busqueu tranquil·litat, però, és molt recomanable.

Comencem la ruta al Pla de la Molina, situat en una corba de la carretera C-771 de Setcases a Vallter, uns 3,5 km més amunt del poble. Convé arribar-hi aviat, doncs hi ha poc espai d’aparcament. Allà coincideixo amb dues excursionistes que van al Gra de Fajol per la Coma de l’Orri, i decidim fer conjuntament el tram fins al coll. Per davant van un parell d’escaladors que es dirigeixen a la piràmide de la Canal de l’Aigua. Inicialment prenem una pista que comença a remuntar en paral·lel al riu Ter, però en pocs minuts agafem una desviació a l’esquerra, amb un pal indicador atrotinat (wp 01). Baixem cap al riu, que travessem per una passera feta amb troncs (wp 02). Segons l’època, pot ser que estigui malmesa o que l’aigua se l’hagi endut i haguem de creuar per les roques. Tot seguit el camí gira a l’esquerra i s’endinsa al bosc de pi i avet, planejant. Podem passar per una antiga pista o per un corriol paral·lel uns metres més amunt; ambdós ens acosten fins al torrent de la Coma de l’Orri, de llera pedregosa plena de grans blocs amuntegats (wp 03). Podem travessar-lo només d’arribar-hi, tot buscant una fita de pedres que senyala el camí a l’altra banda (wp 04), o bé seguir per l’antiga pista que encara tira un tros més per aquesta banda del torrent. A l’anada fem això segon, arribant a un primer espigó transversal d’escullera, per on hem de creuar i remuntar per corriols mal definits entre el bosc fins sortir al camí bo (30 minuts fins aquí, cota aproximada 1700 m).

Ara el sender, evident i ben fitat, va guanyant alçada ràpidament. Passem per davant de les Terrelleres del Gra de Fajol, una zona de vessant abarrancada formada per una acumulació de sorres i grans blocs, on les esllavissades són freqüents. Es tracta d’un dipòsit de morrena lateral deixat fa uns quants milers d’anys, quan les valls de la zona eren ocupades per llengües glacials amb un enorme poder erosiu i de transport de sediments. Després de la lliçó de geomorfologia, el bosc es va obrint i entrem en una zona de clarianes herboses, fins arribar a la confluència dels torrents que baixen de la Canal de l’Aigua, a l’esquerra, i el que ve per la Coma de l’Orri per davant (wp 05, 1911 m, 1h). Travessem els torrents i entrem a la Jaça del Mig, que superem deixant-la a la dreta. En alguna ressenya he llegit que hi ha (o havia) una cabana de pastors, però no l’he sabuda veure. El camí entra en una clapa d’arbres i, tot fent unes llaçades, passa per una font natural (wp 06, 2030 m, 1h 20 min) situada a pocs metres d’un petit torrent. Cap al sud es veu la piràmide de la Canal de l’Aigua, de no molta altitud però amb unes parets imponents. Més amunt se surt ja a terreny obert, i després de superar un tram força costerut sortim a la gran Jaça de Dalt (wp 07, 2170 m, 1h 45 min). Aquí m’acomiado de les meves acompanyants, que continuen pujant a bon ritme, i m’aturo a fer una pausa d’avituallament.

Reprenem el camí, amb la referència visual de dues penyes rocoses al capdamunt de la jaça, que caldrà superar per l’esquerra, vist tal com pugem. En arribar-hi a sota, trobem una altra sorgència, últim punt on podrem agafar aigua en la pujada (wp 08, 2356 m, 2h 40 min total). El sender remunta en unes quantes llaçades bastant dretes fins passar pel costat del punt més alt de la segona penya (wp 09). Després se suavitza i en pocs minuts més assolim l’ample Coll de la Coma de l’Orri (wp 10, 2500 m, 3h 15 min). La vista s’obre cap al nord, on gaudim d’una esplèndida panoràmica que inclou el Gra de Fajol i el seu germà petit, i tota la carena del Bastiments, el pic de Freser, el de l’Infern i fins al Tirapits. Rere nostre queda la llarga Coma de l’Orri. Al coll arriba, des del nord, un camí que flanqueja des de la propera Collada de la Marrana, i per aquest motiu a partir d’aquí ja ens anirem trobant bastanta gent (fins ara hem pujat sols).

Virem a l’esquerra, en direcció sud, i continuem pel marcat camí que va a buscar la carena de les Arbretes que culmina a les Borregues, tot i que aquest cim encara es veu lluny. El camí, sense majors complicacions, va contornejant diverses cotes secundàries, i a través de diversos collets va guanyant alçada (wp11, 12 i 13) i ens apropa a l’objectiu. El darrer tram abans del cim voreja una mica decantat a la dreta, evitant el fil de la carena. Finalment arribem al punt més alt, les Borregues, a 2692 m i coronat per un piolet metàl·lic (wp 14, 4h 30 min). Les vistes són extraordinàries en totes direccions, i abastem des del Puigmal al Canigó, per citar els cims més emblemàtics. Hi fem parada una bona estona, cal gaudir del lloc amb el dia tan bo que fa.

Costa marxar d’un lloc així, però toca, i iniciem la baixada ara amb la idea d’anar coronant totes les cotes secundàries que havíem esquivat a la pujada. Resseguint la carena, arribem a un primer punt de cota 2687 m (wp 15) que, curiosament, forma un promontori separat uns metres de la divisòria per una estreta depressió paral·lela a la carena principal. Té tot l’aspecte de ser la cicatriu en capçalera d’una superfície d’esllavissada del flanc nord-est de la muntanya, que hauria baixat uns metres respecte la seva posició original (per tant, en el seu moment podria haver tingut una mica més d’alçada que les Borregues). Sobre quan hauria passat això, ni idea, però no sembla que sigui recent. Una mica més endavant hi ha una altra cota de 2678 m (wp 16) sense res a remarcar, i més avall una de 2661 m (wp 17), uns metres sota de la qual descobrim, mig amagats, un piolet metàl·lic i una placa d’una entitat excursionista clavats a la roca.

Ja se sap que a la muntanya el temps pot canviar en poca estona. Els núvols que es veien cap al nord des del cim estant han crescut ràpidament i comença a caure pluja barrejada amb granís fi. La cosa s’anima de seguida, tot i que tampoc es tracta d’un diluvi, però cal tirar per avall descartant dues cotes restants. Passem pel coll de la Coma de l’Orri amb trons i algun llamp que cada cop sonen més a prop, i encara que convindria baixar corrent, el terra i les pedres molles del camí obliguen a anar amb precaució i mesurar bé cada passa. Tot i així no em lliuro d’un parell de culades. A la Jaça de Dalt s’atura per una estona la precipitació, però a estones anirà tornant, en general més feble. Desfent el camí de la pujada, passem per la Jaça del Mig, el torrent de la Canal de l’Aigua i davant les Terrelleres del Gra de Fajol fins a creuar el torrent de la Coma de l’Orri, arribant a la passera del Ter i d’allà al punt d’inici al Pla de la Molina. En el descens hi acabem invertint 3h 15 min, degut al pas lent que ha estat necessari a bona part del recorregut, i també pel cansament acumulat. Una gran jornada muntanyera per descobrir la magnífica Coma de l’Orri.
Interseção

01 Desviació Coma de l'Orri

Abandonem GR i baixem cap al riu
Ponte

02 Passera sobre el Ter

Waypoint

03 Punt creuament torrent (recomanat pujada)

Hi ha fita de pedres al punt on es travessa el riu si no baixa molt cabalós. Alternativament es pot seguir per aquest costat del torrent fins a trobar el primer espigó d'escullera, i creuar-lo allà però sense camí evident
Waypoint

04 Punt creuament torrent (baixada)

Rio

05 Creuament de torrents i Jaça del Mig

Punt on conflueixen alguns torrents que davallen de la Canal de l'Aigua i el de la Coma de l'Orri. Els travessem i entrem a la Jaça del Mig
fonte

06 Font i a pocs metres torrent

Petita surgència a la vora del camí, propera a un torrent, ja superada la Jaça del Mig
Waypoint

07 Jaça de Dalt

fonte

08 Font sota penyes

Potser és la Font de les Serps que apareix ubicada prop d'aquí en els mapes de l'ICGC
Waypoint

09 Capdamunt penyes

Es pot accedir fàcilment al capdamunt de la més alta
Passo de montanha

10 Coll de la Coma de l'Orri 2500 m

Cap al nord cami que va al coll de la Marrana, i cap al sud el que va a les Borregues. Extens panorama.
Passo de montanha

11 Collet 2569 m

Vistes a la Coma de Fresers i el Torreneules
Passo de montanha

12 Collet 2626 m

Es creua damunt una franja de marbres blancs. Vistes sobre la Coma de Fresers i el refugi de Coma de Vaca
Passo de montanha

13 Collet 2635 m

Des d'aquí ja s'encara la pujada final, pel camí que flanqueja ascendentment per la dreta
pico

14 Cim de les Borregues o Pastuira 2692 m

Piolet metàl·lic. Extensíssim panorama.
pico

15 Cota secundària 2687 m

Aquesta cota està una mica separada de la carena per una estreta depressió, corresponent a la cicatriu en capçalera d'una esllavissada del flanc de la muntanya
pico

16 Cota secundària 2678 m

Cota sense major interès
pico

17 Cota secundària 2661 m

Uns metres per sota aquesta cota, un xic amagat, hi ha un piolet i una placa clavats a la roca per una associació excursionista

Comentários

    You can or this trail