-
-
1.028 m
748 m
0
2,1
4,3
8,52 km

Visualizado 186 vezes, baixado 14 vezes

próximo a Sallent, Catalunya (España)

Ruta circular per la vall de Valldarques (municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell), una fondalada drenada pel riu de Valldarques i orientada de ponent a llevant, que es troba situada al vessant nord de la Serra d'Aubenç. Una vall que destaca per la seva característica fisonomia deguda a la doble cinglera que forma a banda i banda el riu de Valldarques i que compta amb altres singularitats físiques remarcables, com el boter de Santa Maria —espectacular salt d’aigua d’uns quaranta metres de caiguda— i el penya-segat damunt el qual s’assenta el llogaret força disseminat de Valldarques, a 931 m d’altitud.
Tot i el dia força tapadot i la previsió de pluja cap a mig matí, ens varem plantejar anar resseguint l’engorjat del riu de Valldarques, amb l’objectiu d’anar descobrint les esglésies romàniques de la vall, les restes del castell de Valldarques, un antic molí fariner, el boter de Santa Maria i alguns dels masos disseminats per la vall.
Així doncs, arribats al trencall situat al p.k. 29,2 de la L-511 i aparcat el cotxe a l’inici de la pista asfaltada, comencem a caminar tot bandejant l’indicador “Camí del grau Valldarques” i dirigint-nos cap al mas de Sobre-roca.
Uns metres però abans d’arribar-hi, ens desviem a la dreta tot creuant una tanca d’un filat elèctric per al bestiar i anem baixant cap a la part superior del cingle, a tocar d’una torre de la xarxa elèctrica.
Just a la dreta, hi trobem un camí empedrat i protegit amb marges de pedra seca, que amb fort pendent va davallant pel grau de Sobre-roca i que ens permetrà superar la cinglera que tenim a sota. La humitat, algun que altre despreniment de roques i el fort pendent, aconsellen anem baixant prenent precaucions.
Arribats al peu del cingle i en una mena de despreniment de roques, trobem una cruïlla de senders. Per la dreta ens arriba el sender que ve del poblet de Valldarques i pel que haurem de tornar al final del recorregut. Continuem doncs a l’esquerra, tot seguint el sender que entremig de la roureda del Solà de la Vila, va davallant entre antigues feixes de pedra seca tot separant-se de les cingleres.
De sobte enmig del bosc i sobre un turó rocallós, veiem les restes del que fou el castell de Valldarques, documentat des de l’any 966. La coneguda com a Torre de la Vila, és l’únic testimoni que queda dempeus del que va ser l’antic nucli habitat de Valldarques, conegut com la Vila. Un caminet que surt a la dreta ens permet accedir al turó i visitar les restes del castell, on a banda de la torre circular, que es conserva sencera i de la que podem visitar el seu interior, trobarem l’arcada de la porta d’entrada i diversos murs i espitlleres.
Tornem al sender que havíem abandonat per atansar-nos al castell de Valldarques, ara però per sota de la cinglera del Tossal del Moro. Sempre pel mig de la roureda i fent llaçades, anem davallant cap al fons de la vall fins a trobar la llera del riu de Valldarques. Encara llunyà, comencem a veure el salt d’aigua del Boter de Santa Maria.
En arribar al riu i com que les pluges d’aquestes darreres setmanes s’han traduït en un augment de cabal, no ens queda altra alternativa que buscar un lloc adient per creuar-lo a gual. Un pas que trobem seguint per la riba esquerra, fins just veure a l’altra riba les parets del Moli de l’Espardenyer (també anomenat molí de Butxaca). Aprofitant que en aquest tram el llit del riu és aspre i no hi ha perill de relliscar, ens descalcem i creuem sense problemes.
Una vegada a la riba dreta del riu, ens atansem fins al que fou el moli fariner de l’Espardenyer. Sorprèn que malgrat els anys i l’abandó de què ha estat objecte, encara s’hi puguin veure les moles que el feien funcionar. Si anem cap al seu darrere (vessant sud), hi trobarem l’antiga bassa. Precisament al seu costat hi surt un corriol que, tot remuntant el riuet de Santa Maria per alguns passos un pèl estrets, ens porta fins al peu de l’espectacular Boter de Santa Maria, una de les cascades més impressionants del Prepirineu, amb una paret de tosca d’uns 40 metres per on es precipita l’aigua.
Vist el salt del Boter de Santa Maria i de tornada al moli de l’Espardenyer, seguim endavant tot tornant a descalçar-nos per creuar ara el riuet de Santa Maria.
Tot i que el nostre proper objectiu, la casa de Solans, es troba a uns 300 metres cap a llevant, ens costa una mica trobar el camí. Sempre però direcció est i gairebé de manera intuïtiva, al cap d’una estona trobem el millor pas per arribar-hi (és el punt més baix de la ruta).
A partir de Solans, el recorregut transcorre per l’altre vessant de la vall i gairebé sempre per pistes forestals. Agafem el camí amb lleugera pujada que surt de la casa i el seguim durant uns 200 m. fins arribar a una cruïlla, on fent un fort revolt a la dreta, continuarem per l’anomenat “camí de Solans”, pista forestal que ens permet continuar guanyant alçada enmig d’un bosc de pins.
En poca estona i després d’un gir marcat de la pista, ens desviem uns metres a la dreta fins un esperó que forma un magnífic mirador sobre el Boter de Santa Maria i que ara podem veure des del capdamunt de la cinglera.
La pista segueix tot creuant un pont sobre el riuet de Santa Maria i continua fins arribar al peu de l’església de Santa Maria de Remolins, ara però com a “camí de Valldarques a Serradarques”.
Uns 500 metres després d’haver creuat el riuet de Santa Maria, just després d’un revolt a l’esquerra, deixem la pista per seguir una antic camí abandonat que surt a l’esquerra i que acaba enllaçant amb un corriol que s’enfila cap al cimal del turó, fins arribar a les restes de Santa Maria de Remolins. L’església d’estil romànic, del començament del segle XII, era capçada a llevant per tres absis formant creuer; a ponent s’alça encara la seva torre-campanar amb una finestra geminada a cada cara (fou també torre de guaita i de defensa).
Tot passant pel costat d’un roure de gran envergadura, pugem fins la casa de Remolins, situada a sobre i a ponent de l’església de Santa Maria. Des d’aquí, cap al nord i sota el cingle superior de l’altra banda de la vall, destaca la Torre de la Vila, situada al nostre davant.
A Remolins prenem un camí secundari que seguim de baixada envoltats de roures i pins. Poc més avall, el “camí de Remolins” enllaça altra vegada amb el “camí de Valldarques a Serradarques”, que havíem abandonat i que ara prenem a mà esquerra tot endinsant-nos en un bonic bosc de roures amb alguns exemplars monumentals.
Després de vorejar cal Corredor i gairebé en l’últim tram, la pista ens permet gaudir de magnífiques vistes sobre el poblet de Valldarques, col·locat just davant nostre, a l’altra banda del riu.
Més endavant, el “camí de Valldarques a Serradarques” acaba enllaçant amb la pista d’accés al nucli de Valldarques. Pista que seguim a la dreta tot creuant el riu de Valldarques i passant per davant de Cal Sastre, fins arribar a l’entrada de Valldarques.
En el petit nucli de Valldarques hi destaca: a) l’església romànica de Sant Romà (arquitectura llombarda del primer terç del s. XII), edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i amb un campanar de torre adossat al mur de tramuntana i b) l’antiga rectoria situada sobre un promontori rocallós.
Visitat el poblet de Valldarques, continuem endavant tot prenem un corriol que, per sobre de l’església, marxa cap a llevant. Per un terreny argilós i esllavissat, el corriol passa per sota d’un boter i en suau baixada va transitant per dins d’un bosc de roures, entremig d’antic bancals de pedra seca. Des d’aquí i mirant enrere, altra vegada magnífiques vistes de Valldarques.
Sempre cap a llevant, el corriol va flanquejant les cingleres pel Solà de la Vila tot passant, en alguns trams, a peu de cingle.
Finalment, arribem a la cruïlla on hi ha una esllavissada de roques i, per tant, a l’esquerra, l’inici del camí empedrat que ens permet remuntar el grau de Sobre-roca i tornar al lloc on tenim aparcat el cotxe.
------------------------------------------------------------------------------------
Per acabar i abans de dinar, encara vàrem tenir temps per visitar l’església romànica de Sant Climent de Coll de Nargó (s. XI), declarada Monument Nacional Històric Artístic.
------------------------------------------------------------------------------------
Una de les maneres d'arribar des de Lleida al punt d'inici de la nostra ruta per la vall de Valldarques, és seguir la C-12, C-26 i la C-14 direcció Balaguer/Ponts/ Oliana, fins arribar a Coll de Nargó. Arribats a Coll de Nargó, continuarem direcció Isona per la L-551, carretera que seguirem fins al km 29,2, on trobarem una pista asfaltada a l'esquerra que duu al mas de Sobre-roca, reconvertit a casa de turisme rural. Haurem d'aparcar el cotxe en l'espai que hi ha a l'inici de la pista asfaltada i iniciar el recorregut des d'aquí.
------------------------------------------------------------------------------------
Si desitgeu veure algunes imatges de la sortida, solament heu de clicar en l'enllaç de sota ...

View more external

Waypoint

Riu de Valldarques

Waypoint

Cal Sastre

Waypoint

Sant Romà de Valldarques

Waypoint

Valldarques/La Rectoria

Waypoint

Boter de Santa Maria

Waypoint

Solans

Waypoint

Camí de Solans

Waypoint

Mirador Boter de Santa Maria

Waypoint

Riu de Santa Maria

Waypoint

Camí de Valldarques a Serradarques

Waypoint

Santa Maria de Remolins

Waypoint

Remolins

Waypoint

Cal Corredor

Waypoint

Camí de Sobre-roca

Waypoint

Roca de Sobre-roca

Waypoint

Castell de Valldarques/Torre de la Vila

Waypoint

Riu de Valldarques

Waypoint

Molí de Butxaca

Comentários

    You can or this trail