Tempo em movimento  4 horas 30 minutos

Horas  6 horas 31 minutos

Coordenadas 2686

Uploaded 16 de Novembro de 2019

Recorded Novembro 2019

-
-
120 m
0 m
0
4,2
8,3
16,67 km

Visualizado 13 vezes, baixado 1 vezes

próximo a Cervera de la Marenda, Occitanie (France)

La previsió que teníem aquest fresc dissabte de novembre, pasaba per agafar el trem a Vilajuïga a les 9h i 9 minuts, direcció Cerbere, i fer un transbord amb un nou tren francès que ens portaria a Banyuls acte seguit.
La ruta tenia dons que començar a Banyuls, seguir per l'interior, pujat fins el Quer roig i acabar la ruta a Portbou, simulant, en gran part, el camí fet l'any 40 pel filòsof jueu Walter Bengamin,.
Això no ha estat dons possible avui!.
Quant hem arribat a Cerbere, amb més d'un quart d'hora de retràs sobre l'horari previst, el tren amb destinació Beziers, amb primera parada a Banyuls, ja havia sortit i el proper no sortiria fins dues hores més tard... Llavors hem improvisat la present sortida pel denominat " sender litoral" pel parc Natural Nacional de Cerbere Banyuls, declarat l'any 1974 primer parc natural de France.
Així dons, deixem l'enorme estació de tren d'aquesta curiosa vila de Cerbere, a través d'uns túnels peatonals que passant per sota la via ens porten directament a la platja i zona del port.

Es Un port molt petit i molt protegit, tant per la seva pròpia orografia, obert només a llevant, com per la forma del moll que tapa gran part de la seva façana a mar obert.
No sembla molt actiu.
Quatre barques de pescadors, una llanxa de salvament marítim i res més.
El poble, quasi vuit de gent, presenta aquest matí un aspecte molt tranquil i seré.
Després de passejar-nos una estona pel moll, prenem direcció Banyuls per la pròpia carretera nacional a través d'un boral molt ben fet que permet passar-hi sense perill pels vianants.
A poc de sortir, uns tres-cents metres més amunt, trobem un desviament cap a la dreta que ens separa de la carretera i que baixa sobtadament capa la costa resseguint l'orografia de la costa, a prop de la via del tren.
Esta ben senyalitzat.
En tot el recorregut hem trobat multitud de rètols informatius, senyals grogues sobre el terreny per facilitar el seu seguiment, moltes zones tancades per evitar caigudes perilloses i sobre tot, molts escalons amb fusta, per facilitar l'accés a les zones més complicades.
Alguns esglaons, amb el temps s'han fet malbé i ens trobabem que sovint era millor caminar directament pel marge, per l'excessiva altura a superar de cada és graó que en alguns casos superava els 50 centímetres.
La costa, continuació de la nostre Costa Brava, si assembla molt.
El final de les Alberes est molt similar a la que podem trobar a Llançà, Port de la Selva, Portbou, Colera, etcetera.
Passem el cap Canadell, primer cap rellevant, des de certa altura, amb una mar al fons d'una blavor immaculada, veient cap al nort L'ànsa de Terrimbo, que ve a ser com una badia, prèvia al cap més importat, el de Peyrefite, que amb la seva prominensa tapa els altres accidents geogràfics que resten amagats darrera seu.
Al sud, podem veure molt bé el cap Cerbere, el Port de la Selva i el punt més oriental de la península, el cap de Creus. Tot perfectament clar amb un dia lluminós i sense boires com el de avui.
Seguim avançant, deixant l' urbanització l'Aloe per acostar-nos al cap de Peyrefite, on podem ja veure, rere seu la punta d'en Cames, el cap Réderis, i una mica més lluny el cap de l'Abeille, que tapa la badia de Banyuls.
Al fons, més al nort, podem veure una blanquinó, molt rasa i llarga, crec que és deu de tractar de Leucata i les seves platges tan baixes i sorrenques.
El paratge es verdaderament espectacular.
Uns enormes penya-segats ens separen d'unes plajetes de graves fosques, plenes d'illots, baus, puntes...
Que són una delícia.
Arribem, un cop superat el cap de Rederís, a una plajeta especialment ben encarada i solitària, Petit i lluminosa que quasi ens invita a banyar-nos.. És la platja de Tallalauca o deTaillelauque, Un mica abans del cap de la Vella.
Aquí ens hi aturem una estona, estirats al sol i aprofita per dinat i descansar una mica.
El lloc s'ho val.
Ens hi passaríem més estona però encara queda ruta...
Superem el cap de la Vella, el cap de Troc i ja podem veure les tres puntes, una zona a tocar Banyuls, que es caracteritza per tres petits caps i una gran riquesa submarina.
Arribem dos a Banyuls i aprofitem per passejar una mica per aquesta bonica ciutat, amb els seus monuments del gran escultor Mayol que val la pena de veure.
El port i la zona de davant de mar estan sovint plens de gent que es passeja per gaudir de les bones vistes.
Fem temps per que el proper tren que pot portar-nos fins Portbou no surt fins d'aquí una hora i quaranta cinc minuts.
Ens hi conformem i fem temps.
A les sis y nou minuts, amb una puntualitat germànica el tren arriava a Portbou, ara la combinació per tornar a Vilajuiga es igualment dolenta. Fins les set i trenta nou minuts no passa el tren de Renfe direcció a Figueres amb parada a Vilajuiga.
Tot plegat entre una parada a Banyuls de hora i mitja i la present, son mes de tres hores de espere.
Normalment surt un tren de Portbou a les sis i trenta i vuit minuts, però avui no surt.
Be, paciència, la ruta ha valgut la pena.
Salud i bones sortides.
Waypoint

Cerbere, punt de sortida

Waypoint

Creuament

Waypoint

El Cap de Peyrefite

Praia

Ansa de Terrimbo

geocache

Una orografia interesant

panorama

Panoramica

Informação

Les trois moines puntes

Ponte

Pont a prop de les tres Puntes

Comentários

    You can or this trail